L'ALTRA CARA DEL PROCESSISME: RANCÚNIES, VENJANCES I RESSENTIMENTS por Jaume Tutusaus Torents 15/02/2020
L'ALTRA CARA DEL PROCESSISME: RANCÚNIES, VENJANCES I RESSENTIMENTS
Fa un parell de dies que la premsa es fa ressò de les dificultats que té la "Caixa de Solidaritat" per assolir els 4,1 milions d'euros de fiança que el Tribunal de Cuentas ha imposat al govern de Carles Puigdemont, inclosos president, consellers i un grapat d'alts funcionaris, el termini pel dipòsit de la qual acaba el proper dilluns. De fet, tant la presidenta, Núria de Gispert, com el vicepresident, Ernest Benach, no paren d'anunciar què en cas de no poder front a la mateixa (de moment sembla que encara no han arribat al milió d'euros), aquells hauran de respondre amb les seves propietats i veure's amb el sou embargat.
Ara bé, el cert és que fa també un parell de dies, els responsables de dita Caixa de Solidaritat (Gispert i Benach) van anunciar que en cap cas es farien càrrec de la fiança de 216.000 euros imposada pel Jutjat d'Instrucció núm. 3 d'Osca a l'exconseller de Cultura Santi Vila en relació al cas Sixena, per fer la traveta al compliment de la sentència que ordenava la devolució de 44 obres d'art al Monestir de Sixena, mentre que pel contrari, sí que s'haurien fet càrrec de la fiança de 88.000 euros imposada pel mateix motiu al seu successor, l'exconseller Lluís Puig, avui "exilat" amb tots els honors, amb dret a banda de música, bust en una plaça pública i a tenir un carrer amb el seu nom per una gesta tant heroica com fotre el camp cames ajudeu-me i a tota pressa, amb l'altre heroi, el líder mundial i Messi de l'exili, el nostrat Karles "el legítim"¡
I això perquè, perquè en Santi Vila és el "traidor" oficial? Que aviat s'oblida que els fets que s'imputen a Santi Vila tenen a veure amb la seva època de conseller, i que aquest es va limitar a fer el què se li demanava des del Govern, i a més, va cumplir perfectament amb el mussol que li van encomanar. Farem bó de recordar allò de Roma no paga a los traidores?
Sabeu que us dic, que ja se'n poden anar a tomar vent tots plegats. Alguns m'acaben de demostrar el què són: miserables, venjatius i poca-soltes. Una la presidenta, sembla la comandant en cap d'un camp de concentració dels nazis, sempre malhumorada, mai un paraula amable, amb una intel·ligència emocional semblant a la d'un ximpancé, una persona que al llarg de la seva trajectòria ha demostrat que ha estat indigne de presidir un Parlament. Recordeu quan amb la seva mala llet habitual li va dir a la Inés Arrimadas que se'n tornés a Jerez, que aquí no se li havia perdut res, en el què es pot considerar una classe magistral sobre el supremacisme excloent?
I l'altre, l'Ernest Benach, "bon xicot i menjador", com diuen al Penedès, però no li demaneu gaire cosa més. O el "manso", com diuen al meu poble, el marit de la pubilla, que mai obra la boca ni crida una mica més per no ofendre, no fos cas que algú s'enfadés, perquè de cara al sogre ha de demostrar que la filla ha fet una bona elecció. És aquesta la bona gent de la què parla Junqueras? És tot això el què ens han d'ensenyar, que qui no segueix el "Diktat" de Waterloo es veu immediatament expulsat del paradis? Quan veig aquestes coses em bull la sang, perquè aquestes actituds tant poc edificants fan que cada vegada avorreixi més el procés¡
Algú s'imagina la nova república catalana presidida per aquesta tropa de rancuniosos, amb la Gispert de cap de l'Stasi catalana, i en Benach al racó de pensar, divagant sobre com protegir l'Estat català del seus enemics, interiors i exteriors. Jo ja fa temps que dec estar a la llista, i dels primers, i estic convençut que a més de les purgues estalinistes que hi haurien a diari entre els radicals i els pragmàtics, amb personatges tipus Núria de Gispert no els tremolaria gens el pols si m'haguessin de deportar "castigat" a la Sibèria catalana.
Caixa de Solidaritat? Ja. Estat espanyol repressor i venjatiu? Ja. Per molt que ens ho vulguin vendre com a una veritat inapel·lable, de ser veritat, que no ho és, al menys l'Estat intenta justificar les seves actuacions en base a l'Estat de Dret, mentre que els d'aquí ni es prenen la molèstia de justificar res. Mentre siguis un traidor declarat pel poble sobirà, se'ls en refot el dret, els drets humans, civils i polítics i el sursum corda. Amén¡
Vist el panorama, tornaré a estar uns dies sense escriure ni llegir res sobre el procés. Viuré més tranquil i em dedicaré al que considero més important: la reconstrucció, des d'Units per Avançar, del catalanisme polític de centre i no excloent, sigui amb el PSC o amb el País de Demà. Al menys hem d'intentar que la pau i la solidaritat de veritat tornin a casa nostra.
Addenda¡ Mai he pretés erigir-me en cap referent moral ni cap cosa per l'estil, perquè com tothom, prou feina tinc a arrossegar la meva motxila, plena de pecats i misèries com la de qualsevol mortal. Per això, si algú se sent ofès, li demano disculpes per endavant pel meu llenguatge de vegades enverinat, llevat de la Núria de Gispert, que al meu entendre no es mereix res, ni cedir-li el seient a l'autobús. No hi ha res pijor que les persones excloents¡
Fa un parell de dies que la premsa es fa ressò de les dificultats que té la "Caixa de Solidaritat" per assolir els 4,1 milions d'euros de fiança que el Tribunal de Cuentas ha imposat al govern de Carles Puigdemont, inclosos president, consellers i un grapat d'alts funcionaris, el termini pel dipòsit de la qual acaba el proper dilluns. De fet, tant la presidenta, Núria de Gispert, com el vicepresident, Ernest Benach, no paren d'anunciar què en cas de no poder front a la mateixa (de moment sembla que encara no han arribat al milió d'euros), aquells hauran de respondre amb les seves propietats i veure's amb el sou embargat.
Ara bé, el cert és que fa també un parell de dies, els responsables de dita Caixa de Solidaritat (Gispert i Benach) van anunciar que en cap cas es farien càrrec de la fiança de 216.000 euros imposada pel Jutjat d'Instrucció núm. 3 d'Osca a l'exconseller de Cultura Santi Vila en relació al cas Sixena, per fer la traveta al compliment de la sentència que ordenava la devolució de 44 obres d'art al Monestir de Sixena, mentre que pel contrari, sí que s'haurien fet càrrec de la fiança de 88.000 euros imposada pel mateix motiu al seu successor, l'exconseller Lluís Puig, avui "exilat" amb tots els honors, amb dret a banda de música, bust en una plaça pública i a tenir un carrer amb el seu nom per una gesta tant heroica com fotre el camp cames ajudeu-me i a tota pressa, amb l'altre heroi, el líder mundial i Messi de l'exili, el nostrat Karles "el legítim"¡
I això perquè, perquè en Santi Vila és el "traidor" oficial? Que aviat s'oblida que els fets que s'imputen a Santi Vila tenen a veure amb la seva època de conseller, i que aquest es va limitar a fer el què se li demanava des del Govern, i a més, va cumplir perfectament amb el mussol que li van encomanar. Farem bó de recordar allò de Roma no paga a los traidores?
Sabeu que us dic, que ja se'n poden anar a tomar vent tots plegats. Alguns m'acaben de demostrar el què són: miserables, venjatius i poca-soltes. Una la presidenta, sembla la comandant en cap d'un camp de concentració dels nazis, sempre malhumorada, mai un paraula amable, amb una intel·ligència emocional semblant a la d'un ximpancé, una persona que al llarg de la seva trajectòria ha demostrat que ha estat indigne de presidir un Parlament. Recordeu quan amb la seva mala llet habitual li va dir a la Inés Arrimadas que se'n tornés a Jerez, que aquí no se li havia perdut res, en el què es pot considerar una classe magistral sobre el supremacisme excloent?
I l'altre, l'Ernest Benach, "bon xicot i menjador", com diuen al Penedès, però no li demaneu gaire cosa més. O el "manso", com diuen al meu poble, el marit de la pubilla, que mai obra la boca ni crida una mica més per no ofendre, no fos cas que algú s'enfadés, perquè de cara al sogre ha de demostrar que la filla ha fet una bona elecció. És aquesta la bona gent de la què parla Junqueras? És tot això el què ens han d'ensenyar, que qui no segueix el "Diktat" de Waterloo es veu immediatament expulsat del paradis? Quan veig aquestes coses em bull la sang, perquè aquestes actituds tant poc edificants fan que cada vegada avorreixi més el procés¡
Algú s'imagina la nova república catalana presidida per aquesta tropa de rancuniosos, amb la Gispert de cap de l'Stasi catalana, i en Benach al racó de pensar, divagant sobre com protegir l'Estat català del seus enemics, interiors i exteriors. Jo ja fa temps que dec estar a la llista, i dels primers, i estic convençut que a més de les purgues estalinistes que hi haurien a diari entre els radicals i els pragmàtics, amb personatges tipus Núria de Gispert no els tremolaria gens el pols si m'haguessin de deportar "castigat" a la Sibèria catalana.
Caixa de Solidaritat? Ja. Estat espanyol repressor i venjatiu? Ja. Per molt que ens ho vulguin vendre com a una veritat inapel·lable, de ser veritat, que no ho és, al menys l'Estat intenta justificar les seves actuacions en base a l'Estat de Dret, mentre que els d'aquí ni es prenen la molèstia de justificar res. Mentre siguis un traidor declarat pel poble sobirà, se'ls en refot el dret, els drets humans, civils i polítics i el sursum corda. Amén¡
Vist el panorama, tornaré a estar uns dies sense escriure ni llegir res sobre el procés. Viuré més tranquil i em dedicaré al que considero més important: la reconstrucció, des d'Units per Avançar, del catalanisme polític de centre i no excloent, sigui amb el PSC o amb el País de Demà. Al menys hem d'intentar que la pau i la solidaritat de veritat tornin a casa nostra.
Addenda¡ Mai he pretés erigir-me en cap referent moral ni cap cosa per l'estil, perquè com tothom, prou feina tinc a arrossegar la meva motxila, plena de pecats i misèries com la de qualsevol mortal. Per això, si algú se sent ofès, li demano disculpes per endavant pel meu llenguatge de vegades enverinat, llevat de la Núria de Gispert, que al meu entendre no es mereix res, ni cedir-li el seient a l'autobús. No hi ha res pijor que les persones excloents¡
Comentarios
Publicar un comentario