"Ja n’hi ha prou" por Marc Guallar 09.09.2017

"Ja n’hi ha prou"  por Marc Guallar   09.09.2017

Soc català, soc d’esquerres, soc demòcrata, soc jove i NO votaré el proper 1 d’Octubre. Reprenc el meu blog amb aquest article que mai havia pensat que hauria d’escriure. Porto tota la setmana, com tots, sent testimoni d’espectacles demolidors al Parlament de Catalunya, que han fet perdre tota la dignitat, serietat i rigor tant al propi Parlament com a les institucions catalanes.

Em fa vergonya haver d’escriure un text així, però estic molt far que tothom es dediqui a catalogar-me com a feixista, antidemòcrata… i tots els adjectius que el col·lectiu independentista es dedica a proferir a tots els que no pensem com ells. Estic molt fart, que se’m tatxi com a “botxí” del que passa mentre ells són les suposades víctimes, NO, això no es així.

Estic orgullós de viure a Catalunya, de ser català, però alhora estic orgullós de viure i compartir amistats i vida amb gent de la resta de l’estat.

Aquesta setmana, he seguit les sessions maratonianes al Parlament. Sento dir que ha quedat clar que es vol tirar endavant aquest projecte anomenat “procés” atropellant el reglament de la cambra, l’estatut d’autonomia i amb ells els drets dels diputats i diputades de l’oposició per poder fer la seva feina de representació amb totes les garanties. Ha estat de molt mal gust, veure com la presidenta del Parlament s’apropiava del càrrec sent poc neutral, sense saber com moderar el debat i alhora deixant clar que no té cap coneixement del reglament de la cambra, el que encara fa més difícil d’entendre perquè ocupa aquest càrrec.

Aquesta setmana també, hem estat testimonis al mateix Parlament, que el lletrat major de a cambra, no va poder expressar-se ja que la presidenta no el va deixar parlar. Com també, s’insinuava que els grups parlamentaris obligaven al Consell de Garanties a emetre els informes poc favorables a tot el que s’estava produint… I sóc jo el que no sóc demòcrata!.

Tot plegat, em produeix vergonya i atipament. Estic tip de veure com tot això que algun anomenen “procés” es només un show mediàtic on s’està jugant amb els sentiments del personal i on s’està allunyant les institucions de la legalitat, fet que es molt arriscat i alhora perillós. Em produeix atipament, el mantra que van repetint, com a víctimes que l’estat es qui treu dret, vots i paraules, quan al Parlament, aquests dies ho han estat fent amb l’oposició.

La majoria del Parlament, ha volgut passar per damunt dels grups de l’oposició saltant-se les normes, i això, ja em perdonareu de democràcia no en té res. He votat des de que tinc 18 anys i se m’ha convocat mitjançant la meva carta censal, he escollit els meus representants tant al Congrés i Senat, com a l’Ajuntament de Barcelona i també al Parlament. Aquests últims, no han pogut representar-me com m’hagués agradat, i de tot això, els culpables estan asseguts al recinte del Parc de la Ciutadella a la bancada del govern, amb la presidenta al capdavant.

No votaré l’1 d’octubre, no em sento cridat a votar, en una panafernalia que només pretén treure’s l’espina a tots aquells que són independentistes, i que sento dir-los, però han utilitzat la seva demanda per tapar les mancances que van provocar les retallades del govern Mas i que va servir per tapar aquella crisi de govern. No seré partícip d’un suposat referèndum que no te cap garantia legal i que no tindrà cap efecte més que el del ridícul i el de situar les nostres Institucions fora de la llei.

No en nom meu, ho va dir Miquel Iceta i té tota la raó. Avui més que mai, sento que haig de fer públic aquest text, en vista dels moviments que he pogut veure per les xarxes socials i que amb tots els respectes, em té una mica fart. Potser, comença a ser hora de parlar de tot allò que ens preocupa de veritat i no d’un moviment d’uns quants.